En temps d’incerteses algunes respostes
El coronavirus ens ha aturat, però els espais exteriors de les escoles, treballats amb tantes famílies, mestres, jardiners, arquitectes, biòlegs… han aflorat amb gratitud, amb paisatges naturals, de vida, de possibilitats, amb identitat i personalitat. Tots són diferents i tots han viscut el seu procés. Espais que volen oferir seguretat a les famílies. Espais que poden ser habitats per petits grups per als que el distanciament deixa de ser un problema. El coronavirus ens fa organitzar-nos d’una forma que molts mestres ja practicàvem espontàniament.
Cuidem l’espai preparat, viscut, ordenat, on sigui fàcil orientar-se i agrupar-se. Hi podem treballar en petit grup compartint responsabilitats amb la comunitat educativa. Organització d’horaris flexibles. Horaris que respecten processos llargs sense que s’estronquin les descobertes. L’autonomia en el recorregut de l’aprenentatge, com a pilar fonamental que reclama atenció individual en molts moments, i col·lectiva en altres espais on també cal respectar processos. Espais on l’adult i l’infant estableixen una relació empàtica, de confiança, que valora les petites coses que són significatives acollint diferents interessos i capacitats per enriquir-se mútuament. Complicitat que va creant els vincles que fan créixer la curiositat i la descoberta dels sabers.
Créixer en espais, dins i fora, amb moltes oportunitats i relacions, en la construcció d’una escola que ara ha de ser viscuda d’una altra manera. L’espai exterior ens ofereix poder fer activitats de caire sensorial. L’observació sistemàtica, aturar-se i mirar per veure els canvis de llums, d’olors, colors. El pati ens dona moltes possibilitats, que pel necessari distanciament, en l’interior no són possibles. Un banc pot ser tantes coses, una plataforma, una àgora. Un grup d’arbres… Una muntanya… La força, la professionalitat ens fa trobar solucions per poder donar-hi resposta acollint diferents situacions.
Un món més sostenible, que cuidem i estimem, que forma part de nosaltres mateixos. Educar amb UTOPIA on anem aconseguint, no sense dificultats, però molt esperançats, ESPAIS NATURALS que cuiden , deixen volar la imaginació, creativitat, observació, convivència, de vida activa, diversa per tots els éssers vius que l’habiten. La seva funcionalitat el fa habitable a totes les hores del dia. La seva vida traspassa murs, deixa entrar i sortir.
Las imatges d’aquest vídeo són flaixos de processos. En falten moltes que anem recopilant i que anirem mostrant amb la qualitat que es mereixen. Gràcies per aprendre junts i anar fent possible una nova cultura d’espais/natura/infant. Us passem l’entrevista OTROS PATIOS SON POSIBLES que ens ha fet LUDUS. Pensem que pot reflectir el treball de recerca i de complicitats que hi ha darrera de molts d’aquests processos.
Hem estat molt de temps en silenci, sense fer cap entrada al bloc. Temps i processos que avui ens permeten mostrar un recull d’imatges. Sabeu que són uns processos llargs, però ara el coronavirus, no pot deixar que la por ens paralitzi. Hem de mostrar allò que estem aconseguint i trobar les complicitats necessàries per seguir creant i construint l’escola de qualitat de tots i per a tots.
el nou safareig 