Sovint la manca d’espais a l’escola pot esdevenir una oportunitat per oferir als infants recursos molt valuosos. Els infants, les famílies i els professionals poden aprendre a redescobrir el seu entorn mirant més enllà del pati de l’escola.
Aquest article descriu el procés viscut per trobar la natura com eix vertebrador entre el dins i el fora a les escoles bressol municipals de Cornellà de Llobregat durant el període 1980-2000.
El recorregut de la complicitat
Durant molts anys hem hagut de ser creatius per trobar recursos on no n’hi havia i poder fer possible canvis profunds i renovadors per a una concepció de l’escola a l’aire lliure en contacte directe amb l’entorn i les persones.
Som moltes les mestres que avui retrobem els nostres orígens. Potser, per a les de cabells blancs, la nostra primera escola va ser el carrer. Per altres més joves el record del “patí de l’escola” segurament serà “l’hora del recreo” Però les mestres tenim records entranyables de les vivències dels nostres jocs al carrer, dels estius a casa de l’àvia, d’aquells racons de la ciutat on podíem jugar amb pals, pedres, flors, que eren les joguines més preuades i estimades per la llibertat d’imaginar i transformar que ens donaven. Una suma dels records que es desperten amb molta potencia quan col·lectivament encetem un debat sobre el que oferim els infants. Quin entorn, quines propostes?
Totes, joves i no tant joves, partim de tenir espais exteriors, més grans o més petits, però absents de natura. Sovint envoltats de pisos.
Ciutats i pobles transformats a ritme accelerat per la revolució industrial i tecnològica. Però malgrat les noves edificacions grises i tristes, els infants son enginyers en el seu fer i observant-los ens parlen i mostren la curiositat i el plaer del contacte amb la natura.
Un debat intens que en l’actualitat es més viu que mai. Com deia Ferrière “El nen estima la natura i l’hem ficat en cambres tancades; li agrada donar un objectiu a les seves activitats i l’hi hem tret; li agrada moure’s i l’hem immobilitzat; li agrada parlar i l’hem fet callar; volia raonar i ens dirigíem només a la seva memòria; volia seguir la seva fantasia i l’hem impulsat a fugir-ne; volia ser lliure i l’hem ensenyat a obeir passivament” Paraules dures, que ens fan pensar i prendre decisions per fugir d’un concepte d’escola per guardar, domesticar, modelar infants passius, que no pensin… Créixer junt amb els infants és un repte que ens fa prendre decisions que ens van portant a un canvi d’actituds i propostes. Sortir fora de l’escola per relacionar-nos i créixer.
On trobem les experiències que ens fan créixer individualment i col·lectivament? Curiosament, quan els ulls, la mirada de l’entorn de l’escola ens fa visible la riquesa que ofereix l’entorn. Malgrat la més dura situació, sempre neix una flor i podem dir que una sensibilitat ens pot fer descobrir els entorns com a llocs privilegiats. Obrir les portes i organitzar-nos per poder sortir sistemàticament, és el punt de partença. Una organització que et permeti acollir qualsevol esdeveniment per poder sortir.
L’inici d’un procés.
Una mirada des de la pròpia experiència a les escoles bressol municipals de Cornellà de Llobregat
La documentació elaborada fa més de quaranta anys, escrits i imatges, ens mostra com els infants, en petits grups, s’organitzaven i iniciaven els seus jocs i relacions. Aquell petit camí que feien quan sortíem i quan arribaven a l’escola. Una mare explicava “recordo el camí per arribar a l’escola amb l’Alba dins del cotxet, era com fer cotxi-cròs (motocròs)” El carrer dels clots dels tolls… Aquell entorn, on hi havia l’escola, mig salvatge, ens oferia recursos: encara podíem trobar horts i els hortolans, l’amic Rafael, que ens donava tota varietat de verdures. Pel seu entorn un munt de gats que ens visitaven. La Maria, la veïna que ens donava flors cada vegada que la pilota sortia de la nostra petita tanca. Un pati on gairebé no hi havia res d’interessant on cada vegada que plovia s’entollava i podien passar dies sense engolir l’aigua. Els dèficits d’estructures eren els escenaris per transformar i oferir als infants. Trobàvem la manera de sortir a fer xip xap. Fer pastetes… Un sortir a fer xip-xap que havia passat de ser prohibit fins a fer-lo possible com un recurs preuat i estimat.
Sortir fora de l’escola ens feia trobar amb el veïnatge, el forner, el metge… Infinitat de parades i de converses. El medi social i el natural ampliaven horitzons i s’entrellaçaven. Donaven visibilitat a una nova manera de fer, no era solament un canvi d’imatge sinó un canvi d’actituds que s’anaven produint a poc a poc teixint un fil en forma de xarxa.
Quan sortíem pel carrer tots arrenglerats, enfilats amb una corda, les persones que ens trobaven deien -pobrets tant petits i ja a l’escola- Quina imatge projectàvem? Quan els infants podien anar de la mà en un grupet, podíem parlar, demanar que ens paréssim per mirar un ocell, una fulla… Llavors els comentaris de la gent que ens trobaven eren -què bé que s’ho passen!-
Deixar la corda i fer possible que els pares ens acompanyessin, que entressin a l’escola… Infants i adults vivint intensament l’experiència utilitzant mil recursos perquè es transformessin en significat col·lectiu. El medi social i el natural ampliant i entrellaçant horitzons. Donant visibilitat a una manera de fer, no solament com un canvi d’imatge sinó com un canvi d’actituds que es va anar produint a poc a poc.
La confiança amb les famílies va fer possible anar eixamplant les experiències i poder descobrir espais no tan a l’abast. Vam començar a sortir amb els seus Seat 600 i Citroën Dyane plens d’infants i adults que vivíem intensament els desplaçaments per la ciutat. El carrer, les places, els parcs, eren escenaris reals, on els infants ens mostraven les seves vivències i preferències del que vivien fora de l’escola.
Observant, acollint i planificant vam poder anar plantejant aquestes activitats d’una forma sistemàtica i progressiva, improvisant en moltes situacions que ho requerien. Conjuntament amb les famílies, vam anar fent realitat un plantejament de l’escola com un espai dinàmic que possibilita les relacions humanes on cadascú hi troba acollida la seva identitat i singularitat. Un espai de vida col·lectiva que s’enriqueix amb el coneixement mutu, amb el diàleg amb la interacció i amb els intercanvis.
Una proposta molt actual i necessària
Sovint partim de no tenir ni mitjans ni recursos però entre tots ho podem fer possible. El punt clau és trobar la justa, necessària, i volguda corresponsabilització amb les famílies i una gran dosi de motivacions per creure i mostrar el que estem fent i projectar l’escola oberta a la comunitat i al territori.
Actualment moltes escoles amb identitat pròpia vivim i experimentem propostes educatives emmirallades en els nostres referents pedagògics que ens fan retrobar la vida del carrer. A poc a poc anem obrint el mur d’una escola tancada a l’interior per deixar entrar i sortir. Fent possible una nova font de relacions i recursos i afavorint un canvi d’actituds que a poc a poc va generant, individualment i col·lectiva, una manera de fer escola.
ESDEVENIMENTS DURANT EL PROCÉS
Jornades pedagògiques a Cornellà l’any 1982 organitzades amb els pares i els equips professionals de les escoles amb la participació de Marta Mata.
3 de desembre 1983: Visita a les escoles-bressol Municipals de Cornellà La Trepa, Lindavista i Lamaro.
Documentació sobre l’experiència:
1984 “Juguem amb l’aigua” Infància 17, març-abril 1984
1989 “L’escola dels petits un model d’educació cooperada” Infància 46, gener-febrer 1989
1989 “Les petites coses que tradueixen uns valors” Infància 47, març-abril 1989
1989 “la llum” Infància 49, juliol-agost 1989
1989 Premi Barcelona a l’escola per l’elaboració i recopilació de les experiències que durant dos anys varem anar treballant conjuntament amb l’Escola d’Expressió de l’Ajuntament de Barcelona.
1990 Elaboració del vídeo i la ponència que es va presentar al Primer Congrés de Ciutats Educadores.
1990 “El plaer de la sorpresa, l’art de la investigació” Infància 56, setembre-octubre 1990
1991 “L’aigua com element de l’entorn educatiu de l’infant” Infància 62, setembre-octubre 1991
2011 “L’entorn, font de coneixements” Infància 180, maig-juny 2011
el nou safareig 