Aquests darrers dos anys de pandèmia han activat i han accelerat el treball que anàvem teixint. Els vincles establerts amb anterioritat ens han permès fer un treball de recerca sobre les realitats palpables de l’estat dels espais de l’escoles. Noves i velles estratègies ens permeten repensar els espais de vida, de comunicació entorn a la natura i l’educació. Ha estat un temps per escoltar i un temps per aprendre dels amics que ens hem trobat tot fent camí. Un temps de transició que ens ha dut a respondre a unes necessitats imposades per la Covid i a la vegada ens ha fet obrir la mirada per aprendre com poder habitar els espais de l’escola sense retornar a la “normalitat”. La comunitat educativa i la premsa han fet molt ressò del valor del pati de l’escola com a primera porta que uneix a tot aquest moviment, i de la necessitat d’implementar-hi canvis. La deixadesa, l’abandó i la desconnexió total amb la natura que ens ofereixen els patis, i l’espai públic en general, han fet evidents tot un seguit de mancances que cal corregir des d’un projecte educatiu. La complicitat de la xarxa i els agents de diferents sabers amb els quals hem treballat, han fet possible dur a terme petits grans canvis.
Hem fet possible gaudir d’un “temps de construcció coral” per parlar de l’educació del segle XXI, dels projectes educatius coherents amb la connexió dels espais amb la natura, dels entorns on vivim i de la salut. Tants i tants temes que ens han permès reafirmar conceptes ja treballats, com el de la necessitat d’actuar dins l’escola en uns espais intercomunicats per un aprenentatge global, i connectats amb la vida. Han estat dos anys durant els quals hem sigut un petit engranatge que hem fet moure motors, interactuant amb moltes persones a nivell interdisciplinar: mestres, arquitectes, paisatgistes, biòlegs, educadors del lleure, antropòlogues, periodistes i artistes. Amb tots ells hem pogut compartir i expressar, hem fet saber, hem manifestat, notificat i participat, tot transmetent i intercanviant coneixements. Amb tots aquests sabers hem tingut l’oportunitat d’obrir portes per sortir de l’escola tancada entre quatre parets.
Els espais d’escola, el temps esmerçat i les persones que hem connectat des de diferents perspectives de la comunitat educativa ens han aportat la riquesa de nous punts de vista. Cercant col·laboració, cooperació, contribució i solidaritat hem trobat compromís, acompanyament i suport amb els quals hem pogut acollir múltiples situacions i realitats. En alguns projectes s’ha pogut assolir la naturalització del pati i en altres tan sols s’hi han inclòs objectes de catàleg. Hem tingut l’oportunitat de donar i d’oferir dedicant temps al temps. Hem tingut prou calma forçada per la pandèmia com per a reposar les idees. Hem pogut estirar del carro, lentament, pacientment i conscientment, per no tancar cap procés de recerca i d’intercanvi. Hem disposat del temps necessari per a construir i també per a reforçar la recerca amb les aportacions corals de tanta gent que han anat sumant, i obrir noves visions sobre la importància del context on els infants aprenen. Estem esperançats en aconseguir que les observacions i avaluacions realitzades ajudin a construir el camí de la renaturalització d’aquests espais, i que a més a més, puguin aportar un bri de coneixement i benestar a tota la comunitat.
El grup de treball “ Com està el pati”
Durant aquests dos anys hem estat connectats virtualment com a grup de treball “Com està el pati” de l’associació de mestres Rosa Sensat. Hem tingut l’oportunitat d’anar articulant la formació i el debat intern. Cadascú amb la seva especialitat ha aportat coneixement al repensar i projectar els propis pensaments en el seu territori. Hem tingut la sort de poder compartir i debatre aprenentatges en diferents àrees, la qual cosa ens ha enriquit a tots. La nostra valoració subjectiva és bona i podem veure com gestionar la transformació de l’espai exterior des de diferents angles. En molts casos, amb petites transformacions en els patis, hem passat de tenir l’oferta de joc de pilota i més concretament de futbol, a tenir una ampla oferta amb diversitat de propostes. Però hem de saber com gestionar les polaritzacions i com podem anar desdibuixant les etiquetes que separen els diferents col·lectius. El poder gestionar la vegetació introduïda en els patis, conrear-la amb el sentit estricte de l’agronomia, fer que la respecti la comunitat i que se’n tingui cura, també són reptes importants. Tot això són debats i converses que a poc a poc hem d’anar afinant o reformulant. En aquests dos anys les demandes d’ajut s’han anat multiplicant i les hem anat acollint, coordinant i gestionant de la millor manera que sabíem. Tota aquesta informació es pot consultar a la web de Rosa Sensat.
Patios Habitables
El 2019, amb persones del grup de Facebook “Patios habitables” (anteriorment anomenat “Reinventando patios”), per tal de donar veu al moviment d’escoles i persones preocupades per la problemàtica dels patis, vam participar a nivell estatal en la creació de l’associació Patios Habitables. Des de Facebook el grup ha anat creixent i ha anat definint una trajectòria en diferents etapes. Un ressò, una crida internacional, que va recuperant de l’oblit els patis naturalitzats, que no es consideraven part del projecte educatiu. S’ha elaborat el Manifest “Natura, joc i convivència” que és una declaració de principis per uns espais i entorns educatius més habitables, inclusius i naturals. Plantejant que els patis han d’esdevenir indrets de socialització, d’inclusió, de trobada, de joc, de recerca i d’aprenentatge. Y que han de ser indrets sostenibles i cooperatius on poder desenvolupar projectes educatius engrescadors. Actualment molts participants hi aporten la seva experiència des de diferents perspectives per fomentar la innovació.
Seminario “Reconectar con la Naturaleza”
Recentment també hem participat a Segòvia en la creació del seminario “Reconectar con la naturaleza” del “Centro Nacional de Educación Ambiental” CENEAM. Un col·lectiu de persones i entitats molt diverses que estan treballant per avançar en la difusió de les diferents pràctiques de reconnexió amb la natura. El “seminario” és respectuós amb els processos i les maneres de pensar, i posa de manifest la singularitat de cada territori i de les persones que acompanyen la transformació dels seus espais.
El Nou Safareig
En mig d’aquesta tempesta d’incerteses, hem seguit amb força i convenciment. Hem retrobat i ens hem endinsat en la filosofia de les Escoles Del Bosc i les escoles rurals, i hem recuperat antics referents pedagògics que posen en valor la necessitat per als infants de contacte amb la natura. L’aprenentatge de la vida que els ofereix aquest entorn, com si fos un museu a l’aire lliure, creant un context ric en salut i en cultura, dins d’un projecte a llarg termini.
Avui més que mai, la Covid ens convida a pensar l’escola del present, la de tots, la de les persones. Ens duu a pensar en tots els espais, el dins i el fora, amb una visió oberta, complementaria segons les necessitats que requereixi cada projecte, activitat i proposta. Anem trobant eines per fer possible que els aprenentatges que neixen, dins o fora, es consolidin als laboratoris reflexius i es puguin documentar. Això requereix un equip de mestres implicat i una organització adient per tenir la capacitat de trobar els recursos per treballar en petits grups, en diferents espais i amb materials de reforç. Sabem enumerar i descriure les idees bàsiques del que volem transmetre, però se’ns fa difícil arribar a abastar els petits detalls de com hem d’adequar tantes i diferents realitats. El dia a dia es construeix a partir del temps de debat i de la reflexió on anem incloent-hi les modificacions pertinents.
Des d’aquest bloc hem coordinat i hem fet entrades tenint en compte les demandes que anàvem rebent. Com a “Habitant els espais del pati” , on volem representar una mirada constructiva recuperant algunes experiències que s’estan realitzant des de fa temps.
No podem obviar la complexitat que suposa tota la problemàtica de la pandèmia i la polarització formada per tantes capes i realitats en les diferents comunitats. Hem continuat actuant intensament, coordinant telemàticament, fent formació, xerrades i acollint col·lectius necessitats. Tot aquest temps ha estat un temps d’acompanyament virtual a escoles amb les que estàvem i hi estem treballant, a Catalunya, i a gairebé totes les autonomies de l’Estat . Això ens ha permès descobrir a tantes persones que ens obren mirades i ens enriqueixen des de diferents punts de vista. Hem dut a terme un treball de camp que ens ha permès endinsar-nos en les seves problemàtiques i les necessitats vitals de tots ells amb una perspectiva pedagògica constructiva, a l’escalf de les relacions socials que tant trobem a faltar.
Aquests dos últims anys hem seguit molt de prop i hem participat en dos processos importants de les administracions educatives: el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el Consorci d’Educació de Barcelona. El Departament d’Educació va iniciar el 2019 un procés participatiu per plantejar uns nous criteris per a la construcció de centres educatius . A resultes d’això es va elaborar una proposta que té en compte la participació de les comunitats educatives en les noves construccions i els espais exteriors que es comencen a considerar espais de vida i d’aprenentatge. El projecte “Transformem els Patis” del Consorci d’Educació de Barcelona es va començar a implementar fa un parell d’anys amb la transformació d’una dotzena de patis en refugis climàtics. Ara ja està en la seva tercera fase d’aplicació a un ritme d’una quinzena d’escoles cada any. El 2030 es preveu haver transformat tots els patis dels centres públics de la ciutat.
Hem après. Hem donat i hem rebut; compartint amb tanta gent magnifica que ens ha escoltat i a la que hem escoltat. Amb dificultats, assaigs i errors, hem fet l’aprenentatge de caminar cap uns objectius explícits des de mirades en diferents angles. Hem viscut experiències complexes que ens han fet situar en les diferents demandes i desitjos dels equips de mestres, dels equips directius, de les AMPES, d’administracions, d’arquitectes, de jardiners, de biòlegs, d’ antropòlegs i de paisatgistes. Ens hem adonat de la importància que té caminar a poc a poc, però de fer-ho junts trobant la complicitat i el desig de participació, des d’un plantejament global. Hem recorregut etapes que ens uneixen i ens permeten valorar el que anem construint. Hem vist que equivocar-se és útil si aprenem de l’error!
Gratament, hem descobert persones tossudament compromeses amb la infància. Aquí podríem citar molts col·lectius d’àmbit interdisciplinari amb fons i riquesa de continguts d’experiències d’arreu, però de tots aquests ressaltem el treball del coordinador Jorge Raedó expert en art, arquitectura i educació, que des de 2016 és el director científic del projecte “Anidar. Arquitectura y Niñez” (ARQA), a l’Argentina. Des d’aquesta plataforma els dilluns s’organitzen fantàstiques entrevistes. Es conversa amb gent que estan agrupant pensaments, teories, accions i experiències sobre aquests temes amb arquitectes, biòlegs, mestres, editors, literats i artistes. Anidar ens deixa a la xarxa tot un seguit de documents que conformen una trama de fils, un pòsit de sabers. En aquestes converses se’ns ha connectat amb vells i nous amics, amb companys d’experiències, trobades i viatges. Ens hem retrobat i hem descobert referents, doncs no estem inventant res. Jorge Raedó aglutina tot un moviment intergeneracional que mostra la necessitat de crear contextos rics de continguts que evolucionen.
No ha estat fàcil passar de trepitjar l’escola, de viure directament el pols de la vida, de l’escola, dels infants, dels mestres, de les AMPES, a passar hores i hores darrera una pantalla. A cuita corrents hem hagut de fer un aprenentatge de comunicació virtual amb emocions contradictòries. Hi ha hagut moments per a tot: pors, inseguretats, tristor i allunyament social. Hem anat equilibrant la balança, flexibilitzant-nos, adaptant-nos en la recerca de les moltes connexions col·lectives i individuals, utilitzant nous i diferents llenguatges. Hem anat a les palpentes cercant estratègies que a poc a poc ens han deixat conèixer, enllaçar i comunicar-nos en un context intercultural.
Mentrestant, la Covid, va fent de les seves i encara està entre nosaltres plantejant reptes a la humanitat. Ens haurà ajudat a donar passos gegants? Dins d’aquest context hem de tenir clar que no hem de caure en cap descontrol. No podem obviar que per moltes subvencions que hi hagi des de les administracions els patis s’han d’adequar tenint en compte les conseqüències pedagògiques. Les presses de les administracions per justificar les despeses econòmiques abans que acabi l’any no ens han de fer córrer sense rumb, doncs hem de tenir clar que necessitem els recursos per acompanyar un desenvolupament participatiu. Com diu Fermin Blanco “potser d’aquest aïllament sorgiran nous valors i es reafirmarà la importància de la comunitat, la convivència i la intimitat. El que és indubtable és que és un temps de reflexió, un temps en què hi ha menys soroll i, per tant, la possibilitat de més claredat.”
En el balanç hi ha clarobscurs, però hi estem caminant i en aquest camí hem de fer possible que puguem trobar més orientacions, i compromís per part de diferents estaments com són els Serveis Territorials, els departaments de Medi Ambient, els Serveis Tècnics Municipals, els sindicats i els mitjans de comunicació. S’ha de fer amb coherència a la tan necessitada revolució pedagògica.
Voldríem acabar aquest petit balanç reconeixent tot aquest moviment que posa en marxa un engranatge complex però necessari, aprenent tots del passat per projectar el futur d’uns espais públics vitals com a pulmons verds. Continuem un camí. Fem tàndem amb vells i nous continguts pedagògics i arquitectònics per dibuixar espais de vida. Podem aprendre de l’experiència de moltes comunitats? Sí, si aprenem compartint. Hem de cercar l’essència del perquè i com a equip en aquests espais. Hem de trobar les complicitats amb el compromís de l’Administració. Hem de trobar recursos que acompanyin i facilitin la formació en els centres. Aquests recursos han d’incidir en l’estabilitat de l’equip i fer tàndem amb professionals, amb mestres i jardiners en plantilla i tantes altres petites modificacions que permetin el manteniment i la qualitat d’aquests espais.
Avui, 16 de gener de 2022, els equips humans de les escoles estan lluitant i fent l’impossible per adaptar-se i resistir amb resiliència. Un reconeixement que ens deixa molts deures a tots, però sobretot recordant que fa 100 anys “Les Escoles del Bosc” van acollir els infants en temps de pandèmia amb un plantejament renovador de qualitat i de recursos per fer una escola de tots, i per a tots, a prop de la natura.
Som conscients que al mateix temps que vivim esverats per la por, per les incerteses i per les preses, se’ns obren les portes a les possibilitats d’un espai exterior secularment oblidat. Cal aturar-nos, asserenar-nos i veure cap on anem tots junts i perquè. Guardar les forces en un mar calmat i entomar els reptes amb propostes que identifiquin projectes de continuïtat per al dins i el fora com a espais educatius.
No podem acabar sense explicar-vos que aquest curs, a finals d’octubre, ja hem pogut tornar a viatjar i recuperar la nostra tasca més genuïna que és acompanyar escoles en el seu procés de transformació del pati. En aquest cas ha estat a l’escola pública El Gracia de Màlaga. Té l’interessant projecte d’obrir-se pedagògicament als espais que ja comencen a transformar trencant els cànons establerts als patis per anar més enllà, i fins i tot, sortir del centre descobrint els entorns de la seva escola investigant diferents pràctiques i aproximacions de reconnexió amb la natura.
Gener 2022
Aquest article ha estat publicat a:
ARQA Internacional. Arquitectura y educación: https://arqa.com/autores/carme-cols-clotet-josep-pitu-fernandez-quiles
El Diari de l’Educació: https://diarieducacio.cat/interconnectats-al-voltant-del-pati-balanc-de-dos-anys-de-pandemia/
el nou safareig 
Som mestres d’Infantil interessades en transformar un espai petit del pati on només hi surten els infants de la comunitat de petits (uns 40 alumnes aprox). Hem iniciat aquesta tranformació conjuntament amb els alumnes (pintar rodes com a torratxes, afegir troncs, taules de pícnic petites…); però ens agradaria treure’n el màxim profit i us voliem demanar si ens hi podrieu acompanyar fent algun taller amb els nens i nenes.
M'agradaM'agrada