Durant aquest últim any hem anat prioritzant el contacte amb les escoles, la formació i altres activitats i hem publicat poc en aquest espai. Però avui (octubre de 2019) ens hem proposat fer una mica d’inventari i crear el nostre Mapping revisant les carpetes de l’ordinador on podem reviure un trajecte i el recorregut des dels anys 90 fins a l’actualitat trepitjant escoles i abordant una visió complexa dels processos que intervenen quan una comunitat es replanteja “l’estona d’esbarjo al pati i els seus espais “
Moltes escoles han demanat la nostra participació i agraïm enormement que ens hagin obert les seves portes i permès compartir els seus primers passos, les seves reflexions. Si esteu llegint això i sou d’una escola amb la que hem col·laborat i no us hi trobeu al mapa, és perquè encara no hem acabat d’entrar tota la nostra informació. Si ens ho feu saber us hi afegirem. Inicialment la nostra funció era compartir conjuntament observacions, la identitat i personalitat de cada escola, les expectatives moltes vegades iniciades per les famílies, altres per l’equip directiu de l’escola, altres per dues mestres entusiasmades i moltes més.
Moltes persones il·lusionades s’hi han implicat i junts hem hagut d’aprendre de les normatives, del tema de l’homologació, de materials, de plantes, del seu manteniment… però sobretot trobant el sentiment de grup, de sentir-se comunitat, de sentir-se escoltat. Sentir i viure el projecte educatiu de l’escola. Temps i oportunitats per a aprendre junts. Poc sabem d’organitzar un espai que fins ara s’ha utilitzat d’una altra manera, projectat per a un manteniment mínim, amb absència d’arbres i de natura. Trobant complicitats entrellacem aquest saber amb el fer possible la corresponsabilització de tots i per a tots. Casualitats que s’uneixen en una formació compartida.
Amb el temps s’uneixen la sensibilitat i unes necessitats de transformació, no només del pati sinó d’un canvi de paradigma que demana un procés de reflexió pedagògica.
Experiències de moltíssimes comunitats implicades ens donen punts de referència i ens adonem que en realitat la transformació del pati no consisteix en el seu canvi de disseny, sinó en els processos participatius per compartir aquesta nova visió del pati. Trobant propostes, considerant els espais exteriors en continuïtat amb els interiors. Integrant aquest plantejament en el projecte educatiu en un continu diàleg de processos i de complicitats.
Els canvis dels espais han d’acompanyar els canvis de maneres de fer, d’organitzar i respectar temps per fer possible que les criatures siguin les veritables protagonistes de repensar i debatre els projectes de transformació acompanyats d’adults que faciliten aprenentatges, coneixent, descobrint les possibilitats que l’entorn del seu pati els ofereix.
Començar a interrelacionar totes aquestes experiències, donant prioritat als aspectes pedagògics, a la cultura participativa, i alhora plantejant objectius mediambientals per a la recuperació del paisatge i la creació d’ecosistemes. Camins per als quals es necessiten temps, idees, coneixements en diferents temàtiques i molts eixos d’actuació i debats que condueixen a una re-evolució sobre l’imaginari d’aquests espais.
Molts aspectes per als quals és necessari formació i acompanyament. Per donar visibilitat a una escola que doni resposta a les necessitats actuals. Per ampliar mirades i obrir nous horitzons amb la complicitat dels equips de mestres, les famílies, tècnics mediambientals, arquitectes, jardiners, etc. I en coherència amb una cultura participativa, també a les administracions: personal tècnic municipal, inspecció educativa. I a persones de diferents disciplines, facilitadores de processos i projectes compartits.
Ens hem unit i entusiasmat amb una gran xarxa de professionals renaturalizant espais que inspiren i fan possible el despertar de tots els sentits, de les relacions, de l’observació, de la creativitat, fent entrar el bosc a l’escola i provocant que l’escola surti al bosc.
Avui podríem donar visibilitat a processos de moltes escoles infantils que realitzat grans canvis, on la naturalesa ja és visible en els seus escenaris de vida quotidiana. També a moltes escoles d’infantil i primària, i algunes de secundària, que estan en un procés, generant opinions, debats, elaborant projectes de gran valor orientats a compaginar i diversificar espais donant resposta al joc, a les ciències naturals, a l’expressió corporal, a l’esport, on la natura aporta els seus beneficis, però també els ajuda a crear diferents zones, ambients i recorreguts que permeten diversificar les propostes. Compartim molts d’aquests processos en les xarxes socials.
Estem vivint moments molt interessants. Comptem amb moltes persones treballant, escrivint sobre el tema. Tenim universitats interessades, molts estudiants observant i aprenent a mirar. Sabem i som conscients que ens queda molt camí per deixar de parlar de l’hora del pati i passar a habitar aquest espai totes les hores del dia i tots els dies de la setmana. On a la nit, en algunes escoles, ja es comencen a escoltar els grills, les granotes …
Per acabar, cada dia rebem demandes que no sempre podem atendre, però sí que, en xarxa, anem teixint complicitats. Com podeu veure en el mapping hem acompanyat centenars d’escoles, moltes de forma presencial i la resta de forma virtual. També hem participat en moltes activitats com a formadors. A més, gairebé cada dia atenem llargues xerrades telefòniques. Compartim materials, els posem en contacte amb altres escoles del seu entorn que estan en el mateix camí… Hem fet molts viatges d’estudi que ens han motivat i ens han permès veure que els espais exteriors de les escoles poden ser d’una altra manera. Al capdavall, tot un recorregut, un col·lectiu que creix cada dia i que posa de manifest que el canvi de visió sobre el pati no és una moda, és una necessitat i la seva transformació és possible. Cada escola fa el seu procés i mereix el nostre respecte.
Agraïm aquest compartir i aquest créixer per fer possible el que diu Rachel Carson en el seu llibre EL SENTIDO DE LA SORPRESA on el paisatge natural deixa descobrir i viure sensacions que mai s’obliden. Compartim les seves paraules i volem ser aquest adult que acompanya.
“Para mantener vivo en un niño su innato sentido del asombro, se necesita la compañía de al menos un adulto con quien poder compartirlo, redescubriendo con él la alegría, la expectación y el misterio del mundo en que vivimos“
el nou safareig 