Recordem dues de les moltes aportacions de Loris Malaguzzi: “l’art d’investigar està ja en les mans dels infants” i “l’espai és el tercer educador”. La primera ens recorda que els infants són els protagonistes del propi aprenentatge, si se’ls deixa, és a dir, si hi ha interès i oportunitat. La segona, molt relacionada amb la primera, ens recorda que l’espai, la seva organització i els materials que en ell s’hi troben hi tenen un paper fonamental en la mesura en que faciliten o dificulten una determinada activitat. Així, l’art d’investigar creix mitjançant l’ambient educatiu que, conscientment, s’ofereix als infants.
Com aprèn un infant? Ells mateixos ens posen sobre la pista. Només cal observar el que fan, per quines coses mostren curiositat i deixar que siguin els que “dissenyin” els seus camins de descobertes. En cada evolució, i en les situacions més properes ens manifesten el què i el com volen esbrinar. Si els deixem indagar en el que els interessa buscaran les maneres de fer-ho. L’exploració que deixa temps per preguntar-se: què es això?, què puc fer? què passa si…? En els més petits, aquest paper actiu en un procés experimental es dóna en moltes situacions de vida quotidiana. De moltes maneres ens parlen, ens comuniquen què volen esbrinar. Si els deixem indagar en el que els interessa, buscaran les maneres de fer-ho.
Cal pensar i estructurar espais, interiors i exteriors, que facilitin el joc i la recerca en petits grups. Que es puguin concentrar sense interferències (sonores, moviments…) Crear espais estables que donin seguretat i estabilitat equipats amb materials variats i rics on l’infant pugui ser el protagonista de les seves descobertes…
L’adult, amb la seva presència ha de trametre confiança, ha de ser capaç de que la pròpia mirada connecti i empatitzi amb les intencions i els reptes que es marca cada infant. Espais que permetin regularitat i diversitat d’experiències, que ofereixin als infants la possibilitat de repetir si ho desitgen experiències i activitats concretes, que els ajudin a descobrir i fer-se noves preguntes.
“Els infants estan en constant recerca, són competents i experimentadors: l’espai ha de ser, doncs, acollidor, ric en propostes, estímuls i reptes. Els llocs i els espais han d’estar pensats i organitzats per a permetre que totes les intel·ligències s’impliquin, activant connexions entre l’experiència i el pensament” (Loris Malaguzzi)
Pertoca a l’adult observar i estar a l’escolta per tal de decidir com i quan intervenir, saber trobar la pregunta oportuna en el moment oportú. Una pregunta que de vegades es fa indirectament, només amb una mirada, amb un gest… o bé a traves de l’oferta d’uns materials i no d’uns altres. O potser directament verbalitzant o documentant la interpretació del que ha fet. Descripcions i preguntes obertes que deixen que els infants actuïn, prenguin la iniciativa, investiguin, pensin, parlin del que estan fent. Una intervenció d’un l’adult que sap esperar, que no dóna solucions anticipades, sinó que crea oportunitats mitjançant l’espai i els materials per a que l’infant pugui retrobar-los i de nou interessar-se per la recerca.
En la vida quotidiana, en aquelles activitats aparentment més simples, hi podem trobar els processos més llargs i complexos, en què els infants poden implicar-s’hi i ser-ne veritables protagonistes dels seus aprenentatges. Descobreixen, relacionen, coneixen i, per tant, estimen, respecten el que els envolta perquè han tingut el temps, un temps tranquil però continuat, recurrent, progressiu, amb resultats reals, útils, agradables, compartits amb els altres i plens de significats personals i col·lectius.
el nou safareig 