EL PROJECTE DE LA COMUNITAT ACONSEGUEIX FER-SE REALITAT
Després de més de dos anys de treball comunitari, i d’haver presentat a l’Ajuntament el projecte de transformació del pati i el conjunt d’idees recollides dels infants i les famílies. En Ferran Ballesteros, arquitecte paisatgista dels serveis tècnics de l’Ajuntament rep l’encàrrec d’interpretar les seves idees i proposar un projecte de transformació a realitzar en el termini de cinc anys.
El projecte és acceptat amb il·lusió per part de la comunitat i comencen els preparatius per a la realització de la primera fase: plantació de més arbres, construcció d’un iglú amb plantació de branques de salze, pintada de murals i creació d’un sorral.
L’acompanyament dels serveis tècnics de l’Ajuntament dóna molta seguretat per emprendre aquestes tasques amb la corresponsabilització de tota la comunitat: infants, famílies, mestres i veïns.
Les imatges descriuen les actuacions que es van fer conjuntament en cada zona.
PLANTACIÓ DE MÉS ARBRES
PINTADA DE MURALS I CONSTRUCCIÓ D’UN SORRAL
CONSTRUCCIÓ D’UN IGLÚ
Per fer possible un iglú sostenible amb branques de salze el reg és imprescindible, per això en Ferran Ballesteros ha dissenyat un sistema de reg que aprofita totes les aigües residuals de la cuina de l’escola i les condueix mitjançant tubs de drenatge per sota de la zona de plantació. Al final del circuit s’ha instal·lat un pou mort per a la recollida de les aigües sobrants. Enginy i creativitat, una petita obra d’enginyeria per donar vida a l’iglú.
Vídeo de la jornada de treball
L’Ester Fernández, directora de l’escola durant aquest procés, ara ja jubilada, ens dedica aquestes paraules:
Quan els desitjos de moltes persones conflueixen i la mirada es dirigeix a un mateix lloc, la transformació està assegurada.
És l’atzar, l’univers o el sistema?
Això és el que ha passat a l’escola Ciurana:
Un grup de famílies amb moltes ganes de millorar els espais exteriors de l’escola dels seus fills i filles, un equip de mestres coneixedor de la importància educativa de les relacions que es donen en aquests espai i un equip municipal de barri que comparteix la necessitat d’oferir a la seva ciutadania un espais educatius de qualitat, aconsegueixen organitzar-se per començar a transformar un espai donant-li color, ombra, amagatalls, sorrals…
El paper de les nenes i nens ha estat cabdal. Els delegats i delegades d’aula han fet de portaveus a l’hora d’explicar el projecte, tothom ha fet propostes del disseny, de com s’imaginaven el pati, del que els agradaria tenir, com pintar el mural…
M’agrada veure jugar a les nenes i nens més petits, als grans fent el manteniment de l’igú vegetal, a les mares i pares trenat les tiges i preocupant-se pel reg, satisfets de la feina feta i amb ganes de continuar , d’estendre la il·lusió i potenciar la participació del barri.
M’agradaria què el projecte no s’acabés mai perquè el més important és el procés què estem vivint , els moments que compartim nenes i nens , mestres , pares i mares, veïns i veïnes d’un barri que es diu Ciutat COOPERATIVA.
I és que la veritable comunitat educativa es crea compartint , compartir per conèixer i conèixer per estimar.
el nou safareig 