“El paisatge és, no només el que veiem i entenem com tal (un bosc, un camp de flors, una vista sobre una vall…), és també un sistema d’ecosistemes, la identitat d’un poble i d’una cultura, és el fruit de les relacions cada vegada més complexes entre la ecologia, els aspectes socials, econòmics, els recursos naturals, etc. És també “un element important de la qualitat de vida de les poblacions” i per tant “un element fonamental del benestar individual i social” com s’exposa en el preàmbul del Conveni europeu del Paisatge.
Els estats membres del Consell d’Europa han de respondre a la voluntat pública de gaudir de paisatges de qualitat i de tenir un paper actiu en la seva transformació. Doncs protegir, gestionar i planificar el paisatge “implica drets i responsabilitats per a tothom”.
En aquest sentit el Paisatge esdevé un magnífic recurs pedagògic que pot servir al desenvolupament de la sensibilitat dels infants i de les noves generacions perquè tinguin cura del paisatge i entorn futurs.
I per què no començar a les escoles?…”
Presentació: ENTRE EL DINS I EL FORA, QUINES RELACIONS? elaborada per l’arquitecte paisatgista Nuno Almeida per a la Jornada d’Educació Infantil en el marc de la 51a Escola d’Estiu de Rosa Sensat el juliol de 2016.
NECESSITAT DE DIÀLEG PER TROBAR RESPOSTES
Sovint tenim demandes a les que no podem respondre amb la nostra presencia ni amb el coneixement del medi social i natural on està ubicada una escola. Parlem des de fils telefònics o amb imatges significatives per a nosaltres emmarcades en un projecte educatiu.
Aquest post va dedicat a molts mestres i families que ens demanen:
“Seria possible indicar-nos 4 recomanacions principals a tenir en compte abans no sigui massa tard? Estem un poc perduts.”
Responem amb algunes qüestions bàsiques importants per al desenvolupament d’un projecte que s’anirà retroalimentant a partir de les experiències dels infants i de les necessitats de la comunitat, del poble o ciutat.
1.- EN PRIMER LLOC NECESSITEM COMPLICITAT DE TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA i alguns coneixements per fer possible la resposta a les necessitats dels INFANTS. Crear exteriors, espais significatius per a l’aprenentatge, les relacions, la creativitat, per fer un món més sostenible més integrat en un entorn social i cultural. Espais amb un manteniment sostenible, amb la participació de tots. La complicitat és una cultura que va creixent i que educa valors de cohesió social.2.- RECUPEREM LA SEVA HISTÒRIA. Observem l’entorn on es construeix la nova escola. Què hi havia abans? quina vegetació? quin subsòl? és argilós? com està orientat? ha tingut visibilitat al veïnatge? Venim d’una cultura rural o urbana? Volem acollir una estètica i una ètica que ens identifiquin? Quins valors volem trametre, coherents amb el projecte educatiu?
3.- LA QUALITAT DEL PAVIMENT DEL PATI serà la base d’un bon desenvolupament d’un projecte ecològic sostenible, saludable y de benestar. Pensem en un pati verd. Consideracions importants:Qualitat de les terres: Evitar els enderrocs i les runes sota el paviment del pati. Evitar l’aportació de terres provinents de rebaixos i rases. Necessitem terres bones, substrats preparats per a jardineria. En cas que les terres de la zona siguin argiloses o llimoses, es recomana com a mínim l’addició d’un 60% de substrat sorrenc (sorra) natural no procedent de canteres de pedres o graves.
Drenatge: Cal preveure un sistema de drenatges amb un bon sistema d’evacuació que impedeixi que les aigües s’acumulin. En especial, als llocs enjardinats.
Reg: Abans de crear barreres, parets arquitectòniques, pensar en l’arribada d’aigua de reg i dels necessaris circuits de regadiu automàtic.
Entre el dins i el fora: En les zones de transició entre el paviment de ciment i el de terra cal preveure mesures per a que la terra no invadeixi la zona cimentada. Sobretot els espais propers a l’entrada de les estances o les pistes esportives. Evitar l’ús de cautxú.
Evitar un pati pla: Fer possible desnivells, promontoris, dunes, petites valls, delimitats per vegetació, troncs, travesses o còdols arrodonits per tal d’evitar la seva erosió.
4.- VEGETACIÓ. Facilitarà l’estructuració en zones del pati generant espais intel·ligents que oferiran ambients d’aprenentatge amb bellesa, salut i benestar. Espais de continuïtat, amb olors i colors canviants.Sostenibilitat: Escollir espècies adaptades al medi, sostenibles i lliures de malalties. Preveure les interaccions positives entre les diferents espècies vegetals. Tenir en compte l’efecte crida d’algunes plantes sobre el món animal (insectes, petits rèptils, etc.) per tal de potenciar-lo o evitar-lo.
Arbrat: Plantació d’arbres per generar l’ombra necessària els mesos calorosos. Els de fulla caduca seran els més adequats pel seu ràpid creixement i perquè a l’hivern perden la fulla i deixen passar el sol.
Arbustos: Permeten delimitar zones i generar espais d’intimitat.
Enfiladisses: Ens permeten cobrir parets o tanques, insonoritzar espais, cobrir pèrgoles. De forma estacional, aporten color i olors.
Parterres verds sostenibles: fan una funció amortidora, eviten la pols i l’erosió i generen zones on es poden desenvolupar activitats de joc o aprenentatge de forma relaxada. Utilitzar herbes poc exigents d’aigua que no precisin sega com per exemple la Lippia repens, la Dichondra repens o Trifolium (trèbol) repens. Observar l’entorn i trobar herbes de camp, dents de lleó, ravenisses.
Plantes aromàtiques: Són recomanables per la seva sostenibilitat i duresa. També pel seu interès aromàtic, medicinal i culinari. Si hi ha turons és important plantar-les en zones altes per poder conviure infants i abelles.
Horts/Jardi: Semi-elevats 60-80cm. segons les edats dels infants. En jardineres o delimitats amb travesses ecològiques, amb una amplada de 80 cm. i amb instal·lació de reg per degoteig. Si estem en una zona rural o a prop d’un entorn on hi ha horts, no hi ha res millor com estar al costat d’un bon hortolà.
5.- MOBILIARI EXTERIOREl mobiliari ha d’estar integrat en els ambients que volem crear. Des dels més petits afavorim baixades de tobogan fetes amb elevacions naturals. No recomanem estructures elevades estretes, tancades sense visibilitat pels jocs que s’hi provoquen i per la seva perillositat tot i estar homologades. Altre mobiliari pot inspirar a inventar situacions. Un banc pot ser tantes coses… Uns trocs, uns cubs… Una plataforma al costat d’un arbre…
Podem pensar espais que siguin multi-funcionals. Espai àgora, espai zen, espai musical, espai de repòs, espai de balanceig, espai de pintura, espai amb sorreres…
Evitarem el plàstic i utilitzarem materials naturals fent el retorn a la natura.
6.- PRÀCTICA D’ESPORTS: L’espai de les pistes esportives s’ha de delimitar adequadament amb xarxes que facilitin la convivència amb els espais adjacents impedint que les pilotades puguin generar accidents involuntaris.
Documentació complementària:
Article REFLEXIONS PRÈVIES A L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI EXTERIOR DE L’ESCOLA publicat a Elsafareig.org el 2006.
ALGUNAS PROPUESTAS. Unas reflexiones en respuesta a una demanda de la Escuela Infantil municipal de San Fulgencio de Alicante.
