El cautxú com a paviment?

Sovint al paviment dels espais exteriors, es pensa en la utilització del cautxú. Però el que pot semblar una solució, l’experiència ens mostra els problemes que genera.

Normalment el cautxú s’ha instal•lat sota estructures de mobiliari exterior i davant les sortides o entrades de cada aula com a paviment tou, amb la intenció d’evitar cops i relliscades.

Hem visitat moltes escoles que fa anys van instal•lar la solució del cautxú. Què ha passat?

Alguns exemples:

Un dels principals problemes del cautxú és la seva higiene. La brutícia no es fàcil de netejar i normalment a l’escola bressol són espais on els infants van rastrejant les mans . Els infants van per terra i les mans, les cames i la roba queden tenyides del tint del cautxú.

L’olor que desprèn és penetrant, recorda el làtex i el petroli. Mai es pot associar a l’olor de la terra mullada o de la vegetació. Quan la seva instal•lació és recent no es pot sortir a l’exterior.

Quan toca el sol, crema i els infants no poden aguantar la calor que desprèn aquest material.

Quan plou queda mullat i, a la tardor i a l’hivern, la seva humitat fa que molts dies no es pugui sortir.

Les restes de menjar, les activitats amb fang, pintura o altres materials que s’hi adhereixen fàcilment, les caques i orins que poden escapar-se d’un infant o les glopades, vomitades són molt difícils de netejar i sanejar en un espai en el que els infants hi van gatejant. Els terres de goma o cautxú poden provocar al·lèrgies, en aquests moments s’està donant estudis causats per fongs o per la goma.

Quan el cautxú limita amb la sorra, i amb la tendència que tenen els infants de transportar-la, el cautxú queda empastifat. Visualment és desagradable i costa molt de netejar.

El desgast o una instal•lació deficient, fan que sovint trobem aixecats els paviments de cautxú. Això representa un perill i una imatge d’abandó.  S’han fet estudis que demostren que a partir del primer any d’instal·lació del cautxú, aquest pateix una pèrdua d’elasticitat superior al 10% amb la conseqüent pèrdua de la seva capacitat amortidora.

Un paviment de cautxú requereix un manteniment rigorós. Per retirar la sorra i la brutícia incrustada es necessiten aspiradors industrials. Amb el temps es deforma, tant si és de placa contínua, com de rajola. Sota el nom de cautxú hi ha molts materials diferents però el de més qualitat és d’un cos molt elevat.

Moltes de les escoles que hem visitat l’han eliminat o s’ho estan plantejant.

A la pàgina: http://www.playgroundprofessionals.com de la revista Playground Professionals sobre jocs i parcs infantils, que s’edita a l’estat de Idaho als Estats Units, hem trobat aquesta informació que us traduïm:

Seguretat al patí amb cautxú?

“Ens sembla molt estrany que després de més de dues dècades de suposadament millorar la seguretat del pati a través de normes de compliment obligatori tenim essencialment el mateix nombre anual d’accidents. Com pot ser això?

Certament, algunes de les normes, com les d’atrapament dels caps i embolics, s’hauran evitat algunes lesions, però els tipus d’accidents com aquests han estat sempre escassos. La gran majoria, un 85%, de les lesions venen de caigudes. Avui dia pràcticament tots els parcs tenen algun tipus de paviment de seguretat , de manera que si la normativa fos eficaç, llavors hauríem de veure una millora significativa en els índexs d’aquest tipus d’accidents, però nosaltres no ho veiem.

Hi ha una simple raó: el revestiment de cautxú augmenta lesions. Com pot ser això així?

  1. Les superfícies de seguretat de goma no proporcionen suficient atenuació.

La fibra de fusta d’enginyeria (EWF) ofereix més del doble d’atenuació de la caiguda que fins i tot els millors sistemes d’estores. Que nosaltres sapiguem no tenim una anàlisi dels accidents per caigudes que ens digui en quin tipus de superfície era. Atès el cost de la superfície i la importància de la seguretat dels nens, no tenir aquesta informació bàsica és simplement terrible.

  1. Els revestiments de goma de seguretat creen lesions rebot.

A causa de la forma en què el cautxú es deforma i després rebota, el cervell es colpeja a l’interior del crani primer en la cursa descendent i després en el rebot. Els neurocirurgians ens diuen que el dany del rebot és sovint molt pitjor que l’impacte inicial. La fusta EWF absorbeix millor els impactes i té un rebot insignificant.

  1. Les superfícies de seguretat de goma creen lesions als ossos llargs.

Des de fa temps es coneix en la indústria de la pavimentació dels patis que les normes d’atenuació de les caigudes no s’ocupen dels braços i les cames trencades. Hem de suposar que en el pitjor dels casos, el traumatisme cranial, també es tingui en compte que altres lesions menys crítiques també seran alleujades. Clarament, aquest no és el cas. Un cop més, sense una anàlisi estadística comparant les taxes de lesions per tipus de material, és difícil ser concloent, però sembla que la EWF (fibra de fusta d’enginyeria) té un clar avantatge: hi ha una millor atenuació de la caiguda, a més de la possibilitat de reduir les forces d’impacte.

El millor estudi que hem vist en aquesta àrea és: atenuació d’impacte – El cas dels materials naturals. Aquesta és una lectura bastant dura, però està ben investigat i dóna suport a les posicions que presentem aquí.”

La implantació del cautxú per normativa com a material amortidor en el mobiliari exterior dels patis o dels espais públics, no garanteix la seguretat. Altres materials naturals fan millor aquesta funció.

Mediambientalment què representa? Sovint trobem grans contradiccions en definir un espai exterior natural i saludable… però amb la presència del cautxú!

En un entorn rural, on hi ha verd, això justifica la utilització del cautxú? Per què som partidaris d’optar per altres solucions?

Interessant aportació;

http://www.tierraenlasmanos.com/la-era-de-los-parques-de-caucho/

Solucions alternatives

Davant els accessos a l’exterior de cada estança és necessari un paviment dur antilliscant, que faciliti la neteja… En cada zona haurem de pensar quins són els materials més adequats, fusta, rajoles antilliscants… Hem pogut observar diferents opcions que han estat una bona solució per diferents activitats. Lactants rastrejant, dinar fora, pintar…

Les orientacions de la Diputació de Barcelona per a la construcció d’escoles bressol ens faciliten l’observació: “El terra del paviment interior i exterior ha de tenir una superfície de continuïtat. A ser possible, ha de poder ser una extensió més de l’espai interior dels grups”

El porxo és un espai que podem utilitzar per fer activitats de vida quotidiana, on les taules ens ajuden i faciliten que els infants i els adults puguem organitzar el berenar, el dinar, treballs en petits grups…

Els parterres poden ser combinacions de textures de fusta, terres compactades, herba o grava. Ajuden a delimitar i ofereixen moltes oportunitats expressives. Orienten i fan visible la defensa del medi natural i un joc sense gaire mobiliari prefabricat, estereotipat, que facilitin el joc i la convivència.

Defensem espais senzills, pràctics, econòmics. Espais que desprenguin valors ecològics on puguem fer zones tranquiles, verdes, de moviment, repòs, convivència d’adults i petits sense perills.

Parlem del benestar pensant en un paviment que facilita poder tenir taules, cadires, per donar vida dins i fora. El paviment condicionarà la vida possible que hi volem donar a l’espai exterior. Un terra que es pugui netejar… Un terra que per ell sol s’oxigena naturalment i s’autoregenera.

Dos documents que poden ajudar a les persones interessades:


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s