el nou safareig

Ens arriben notícies dels companys d’aquesta escola. A la revista GROC de Balaguer han publicat un resum molt autèntic de les intencions d’aquest projecte:

“L’escola Mont-roig s’ha volgut afegir al conjunt d’escoles, cada cop més nombrós, que vol posar en relleu el valor educatiu que té el pati escolar, donar-li una nova mirada i passar de la idea d’entendre’l com el lloc d’esbarjo on els infants van a descarregar neguits, nervis, maldecaps… a la idea de convertir-se en un espai generador de noves formes de relació més autònomes, respectuoses i variades. Un espai interactiu que motivi a descobrir, investigar, aprendre, imaginar. Un espai integrat amb la natura i que destil·li valors educatius, ecològics i sostenibles. I, el que és també molt important, un espai que doni continuïtat al projecte d’escola que s’està duent a terme.
Amb l’objectiu de transformar el pati a partir de la participació de tota la comunitat educativa, alumnat, professorat, famílies i institucions i sobretot dels interessos dels infants, van endegar el curs passat el projecte comunitari.
Inicien ara la fase de disseny i implementació. La primera actuació ha consistit en plantar els primers arbres al pati de l’escola, feina en què ha col·laborat tot l’alumnat del centre i també les famílies que voluntàriament han pogut ajudar, amb moltes ganes de tirar endavant aquest projecte”

Tot un procés 

Un camí que es va creant en petites i conscients accions. No es per casualitat que ens trobéssim el Francesc Culleré, mestre d’aquesta escola pública de Mont-Roig, en el curs “Repensem l’espai a l’aire lliure” de la 50a Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Era la veu de tot un procés que feia temps que es preparava a l’escola per fer realitat l’inici d’aquest projecte que avui ja es comença a fer visible.

De nou posem en comú moltes coses que hem viscut aquesta escola d’estiu. Quins són els reptes que se’ns plantegen?

Com recordem les grans lliçons de la Pilar Benejam…

Qui sap com es diu aquest arbre? Per què es té tan desconeixement del medi natural? Com hauria de ser la formació inicial dels mestres?

Ells són els protagonistes de tot el que estem dient.

Enfilats al Fals Pebrer, els infants ens segueixen i escolten tot el que diem.

Tàndem: mestres, jardiner i pedagogia.

Passejant amb la companyia del mestre jardiner Joan Bordas que ens ajuda a reconèixer la vegetació.

Ens trobem amb mestres amb els que ja havíem compartit molts moments i experiències.

Carregant la motxilla per compartir-la amb els companys d’escola.

El goig de compartir amb tants mestres il·lusionats sota la Bella Ombra (Phitolaca) del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Després del curs, a partir de rebre la seva demanda amb un seguit de propostes, ens trobem amb els representants dels infants, mestres i famílies, un matí de vacances, el dilluns 4 de gener de 2016 (gairebé l’únic dia de l’hivern que va ploure a Balaguer…)

En la trobada vàrem anar trobant idees, inspiracions, comentant els problemes o avantatges de diferents opcions.

Intercanviant opinions, debats, uns i altres ens escoltem.

Un futur arquitecte? Aprenent a pensar, interpretar i a dibuixar.

Durant tot el dia ens cuiden, ens serveixen…

Somiem i fem únics, particulars, singulars els propis espais.

Els nens i les nenes prenen iniciatives tocant de peus a terra.

Les idees es transformen en dibuixos.

El futur d’aquestes taules sota d’un arbre. Un bosquet?

Barracons que aviat seran substituïts?

Petits parterres que els infants cuiden i estimen.

El porxo: un espai amb potencialitats

L’acompanyament dels mestres és molt poderós en una comunitat.

Caminant sota la pluja…

Com conviure pilotes, hort i altres propostes?

Confiem amb els infants i ensenyem a respectar allò del que en tenen cura.

Les tanques no ens deixen veure l’hort . Fem altres propostes.

L’espai exterior és el millor aliat per estudiar l’entorn natural: la vegetació, la meteorologia, l’ecosistema més proper, etc.

El futur escenari? Integrat en el paisatge.

Ens ho mirem positivament: un gran tresor que podem anar transformant.

Grans espais que poden esdevenir entorns naturals de benestar i salut.

On hi havia un llac, ara hi ha una solució per al drenatge.

Una altra font! Com ens agraden aquests detalls… Si hi plantéssim alguns arbustos podríem subdividir espais.

Petits passos són molt importants per anar trobant solucions davant dels problemes que ens anem trobant.

Un dels grans problemes dels espais exteriors és el seu drenatge. Aquí podem veure una possible solució. Els arquitectes ens han d’ajudar a trobar solucions per aquest problema.

Quina alegria trobar fonts.

Intentem reconvertit aquest espai amb desnivells i materials naturals.

La plantació de verd, un treball que es va impregnant en el projecte de l’escola.

Repensar el sorral per a que esdevingui un espai diferenciat de la resta de paviments.

Aquest vídeo del seu espai exterior mostra dues coses importants: que hi ha moltes possibilitats, però sobretot el somriure, la il·lusió de posar en marxa el projecte comunitari.

Rebem les seves notícies amb entusiasme, observant la implicació dels infants i els nous perfils que van naixent de la Carme, conserge,  i el Francesc, mestre, persones que van liderant el projecte comunitari:

divendres, 26 de febrer de 2016: