Amb el títol “Outdoor education. L’educazione SIcura all’aperto. Progettare gli spazi esterni” (L’educació té cura/segura de/a l’aire lliure. Disseny d’espais a l’aire lliure). L’Ajuntament de Bolonya, la revista Infanzia, la Fondazione Villa Ghigi i la Universitat de Bologna el 14 de novembre de 2015, van organitzar un interessant congrés al que hi van assistir unes 700 persones, mestres de les escoles de la ciutat.
Joan Crous, amic i famós artista català que presideix la Cooperativa sociale ETA BETA de Bolonya, coneixedor del nostre interès en el tema, ens va convidar a participar-hi. El vam acompanyar conjuntament amb Maialén Arriaga i Núria Deu, mestres de l’EBM Belluguets de Palafrugell .
Els nens fora de l’aula, article sobre el congrés de l’Alex Corlazzoli a Comune-info de Bologna:
“Guardem els nens a la presó de les nostres aules. Sí, has llegit bé. Hem d’aconseguir fer sortir els nens de les classes: enderrocar les parets de les nostres institucions. Hi ha una urgència: han de tornar a córrer, saltar, jugar, al mig d’un camp, als jardins de les nostres escoles. Deixem que respiren l’aire. Portem-los a veure un riu o educar-los per a moure’s a la ciutat agafant el metro o el tren. Han de tornar a embrutar-se les mans, per usar-les per escriure en el teclat de la tauleta i tocar el terra, fulles, arbres, caragols. Hem de ensenyar als nens a anar a l’escola pel seu compte, encara que molts dirigents en els últims anys han obligat els pares a portar-los.
Això va ser discutit dissabte a Bolonya a la conferència patrocinada per la revista “Infància”, la Regidoria d’educació de l’Ajuntament de Bolonya, la Fundació Vila Ghigi i la Universitat en el teatre “Testoni Ragazzi”. L’anomenaven “educació a l’aire lliure” i en altres països europeus ja és realitat. A Bolonya, durant anys, alguns centres infantils, però també una mica els de primària, han inclòs en la seva experiència aquesta pràctica en jardins i patis dissenyats amb i per als nens; sortir i dormir al bosc amb els més petits; involucrar els pares en l’apropament a la natura; aprendre a agafar un autobús per visitar horts o jardins.” Llegir més…
Encontre amb Monica Guerra, membre de l’Associació “Bambini e natura”
Tenim el plaer de trobar al congrés a la Monica Guerra, gran amiga amb la que mantenim contactes virtuals a través de Facebook i compartim moltes inquietuds. És una de les ponents que presenta la ponència “Un pas incert, fora” que en realitat és la presentació del llibre FUORI (Fora) que ella ha coordinat. Un equip vital i molt convençut de la necessitat de fer possible i visibles els canvis als espais exteriors de les escoles fent present la natura. Es tracta d’un recull de mirades multidisciplinars–interdiscipliars, considerant la complexitat de les relacions entre educació i natura. Esperant la publicació del llibre en les nostres llengües, la nostra companya Maialen Arriaga ens n’ha fet un resum que podeu llegir clicant aquí: Resum del llibre FUORI
Un nou article que ens fa pensar
È un articolo molto lungo, se avete modo prendetevi del tempo….Perché ne vale la pena. Attraverso la storia dei °°°parchi#gioco°°° dagli anni ’70, l’autrice procede a riflessioni davvero importanti, che partono dalla constatazione che “I bambini hanno una vera necessità sensoriale di provare il #pericolo e l’eccitazione; questo non significa che ciò che fanno debba essere davvero pericoloso, ma solo che debbano sentire che stanno correndo un grosso rischio”. I bambini, insomma, nascono con ***l’istinto di correre dei rischi*** giocando perché imparare a gestire il rischio è cruciale”. Se questo non avviene, c’è il rischio di crescere futuri °°adulti fobici°° e paurosi…
el nou safareig 