El dia 2 de juliol de 2016, en el marc de la 51a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, vàrem participar a la jornada Entre en dins i el fora quina relacions? Un plaer de poder abraçar tantes cares, algunes que solament coneixíem virtualment i altres que ja formen part de la nostra experiència. Un plaer poder donar gràcies directament a les mestres i famílies que han fet possible canvis en els espais exteriors de l’escola i ens han deixat compartir. La nostra experiència es va presentar amb el títol “Espais que dialoguen” compartida amb la Bet Madera, mestra de l’escola pública “Josep Gras” de Sant Llorenç Savall representant a tot l’equip, i Nuno Almeida, arquitecte paisatgista.
Nosaltres vàrem presentar el treball fet amb més de cent escoles que, amb la comunitat educativa, estan en el procés de fer del pati un lloc viu i actiu totes les hores del dia. Una porta oberta a l’entorn, al barri, que parli del que hi passa. Un espai aliat per a un canvi necessari en aquests moments que els infants, les famílies i els mestres ens demanen de moltes maneres.
Estem convençuts que la transformació de l’espai exterior, amb la implicació de la comunitat, fa possible aliances que creixen amb valors i presa de decisions per fer possible una educació: més global, experimental, vivencial, grups heterogenis, horaris flexibles… Un canvi que als mestres ens fa sortir de l’àrea de confort, fent necessari buscar diferents estratègies per poder articular l’espai en un procés participatiu.
La Bet Madera ens va explicar el procés de la seva escola en la que, com a tantes, a l’espai exterior s’hi fan i passen coses però moltes no són acollides i valorades des del punt de vista educatiu. Ens deia:
“Tenim un espai magnífic, un bosc. Hem d’instal•lar-hi gronxadors, tobogans i altres mobiliaris quan al davant de l’escola ja n’hi ha? Com donar dignitat a aquest espai en sintonia amb la natura que ens envolta? L’objectiu de l’acompanyament ha estat reflexionar i repensar el valor educatiu de l’espai exterior. Molt sovint reflexionar i compartir sobre un tema susceptible de ser millorat, provoca canvis. Per a nosaltres, i de moment, el fet d’haver repensat aquest espai, ve associat a quatre tipus d’intervenció:
1. Fer zones i provocacions que satisfacin aquest joc natural dels infants.
2. Repensar el material que oferim.
3. Reorganitzar el paper de l’adult en aquest espai.
4. Com trobar la participació de les famílies i de l’ajuntament
En Nuno Almeida, com a arquitecte paisatgista, ens ha escoltat donant resposta als reptes per fer possible espais més naturalitzats, més verds i naturals. Per raons ineludibles no va poder ser-hi present però no va faltar la seva presentació: Entre el dins i el fora, quines relacions? feta després de llargues xerrades amb ell preparant la jornada. Gràcies Nuno Almeida per escoltar-nos i deixar aquesta aportació en la que podem llegir:
“Els estats membres del Consell d’Europa han de respondre a la voluntat pública de gaudir de paisatges de qualitat i de tenir un paper actiu en la seva transformació. Doncs protegir, gestionar i planificar el paisatge implica drets i responsabilitats per a tothom.
En aquest sentit el Paisatge esdevé un magnífic recurs pedagògic que pot servir al desenvolupament de la sensibilitat dels infants i de les noves generacions perquè tinguin cura del paisatge i entorn futurs. I per què no començar a les escoles?…”
Volem agrair a Rosa Sensat el fer possible aquesta jornada que abraça un tema emergent, necessari per trobar les aliances entre el dins i el fora com un tot. Implicacions, formació i aliances per aconseguir crear espais dignes per tal que, com diu en Nuno Almeida, el pati esdevingui un recurs pedagògic molt més enllà dels 30 minuts d’esbarjo. Espais per una educació per a la vida amb tots els sentits i potencialitats.
Gràcies també per haver pogut gaudir escoltant les aportacions de Monica Guerra, Heike Freire i les aportacions de totes les experiències presentades. Hi érem molts i tots hi estàvem estretament implicats.
Veure la crònica d’aquesta jornada al Diari de l’Escola d’Estiu