El pati de l’escola és un lloc privilegiat per a la creació d’un entorn natural interessant, pràctic i saludable per als infants. Espai de relacions, d’experimentació, d’aprenentatge, de descoberta i de moltes altres activitats que els aporten beneficis. Una forma d’apropar la natura a l’escola pot ser organitzar el seu espai exterior per a que esdevingui un entorn acollidor utilitzant elements i materials naturals. Enriquir l’espai amb vegetació creant diferents ambients, generar desnivells, delimitar espais amb troncs, pedres, parterres, jardineres… Diversificar els paviments utilitzant sorres, graves o fusta. Tots aquests materials són matèries primeres, no homologades, però que utilitzades en un projecte dissenyat amb la participació i la complicitat de la comunitat educativa, pensat amb sentit comú, generen un entorn amable i segur. Els infants necessiten moure’s en espais rics en oportunitats de moviment, per aprendre a dominar el risc i desenvolupar la seva autonomia personal. La por al risc que existeix actualment representa un obstacle per al desenvolupament d’aquests espais naturals i està sent aprofitada pels interessos de les empreses que es dediquen a la venda d’estructures homologades. Per cert, estructures que sovint s’instal·len sobre el terreny sense tenir en compte algunes precaucions i que poden generar accidents. Ens preguntem: són homologats els espais on no hi ha ombra? i amb parterres de cautxú? És homologada la pols que aixequen els infants quan juguen amb terra de cantera? Són homologats els sorrals plens de sauló? Són homologats els subsòls formats per les runes generades durant la construcció de l’escola i que impedeixen el cultiu de vegetació?
Els mestres i les famílies observant les necessitats dels infants fem possible ambients adequats, pensats amb sentit comú, per ser gestionats amb rigor, i creant les mesures necessàries basades en l’observació i en documentar-nos i trobar solucions. En aquest sentit, cal tenir en compte que el Departament d’Ensenyament i els ajuntaments, institucions responsables de la construcció de les escoles i dels jardins públics, segueixen unes pautes, normes o instruccions que també hem de tenir en compte en el disseny d’aquests espais. Una lectura de les instruccions i normatives sobre les àrees de joc infantils ens proporciona algunes pautes que de forma intuïtiva algunes escoles ja estan aplicant.
- En general, totes les estructures i elements han d’estar lliures de qualsevol aresta afilada o molt marcada, de claus o cargols que sobresurtin o de projeccions perilloses.
- Cal esmolar les arestes dels troncs i les travesses de fusta.
- Les estructures com tobogans, rocòdroms, gronxadors o altres que els infants utilitzen a altures considerables han d’estar instal·lades sobre superfícies amortidores.
- Es poden considerar superfícies amortidores: sorres, graves de entre 0,2 i 8 mil·límetres (ull de perdiu), escorces vegetals o materials semblants que no es compactin i que absorbeixin l’impacte de possibles caigudes.
- Qualsevol estructura amb elevacions de més de 55 centímetres sobre les que un infant pugui caminar ha de comptar amb un paviment amortidor.
- Els troncs no han tenir estelles i si és necessari, han d’estar convenientment subjectes al paviment per evitar que puguin rodolar.
- Per a la higiene d’un sorral, la sorra més adequada és la sorra silícia rentada ja que permet la seva ventilació i desinfecció i triga molt més a endurir-se que el sauló.
- Les estructures metàl·liques han d’estar convenientment protegides per evitar el seu deteriorament o oxidació.
- Cal evitar estructures o tanques que puguin produir atrapaments dels dits, cap o extremitats dels infants. Les barres de les tanques no han de permetre el pas del seu cos.
- Les porteries i altres instal·lacions esportives o lúdiques de grans dimensions han d’estar convenientment ancorades al paviment per tal d’evitar la seva caiguda.
- És molt important el correcte i periòdic manteniment de les instal·lacions i la vegetació dels espais exteriors de qualsevol espai exterior per a l’ús dels infants i el públic en general.
Tenint en compte aquestes i altres precaucions, i amb sentit comú, conscients de que no existeix el risc zero, hem de generar entorns en els que els infants puguin gaudir d’un espai segur on poder actuar desenvolupant les seves activitats en un entorn natural de forma saludable i segura.
Vegeu:
el nou safareig 