el nou safareig

En plena pandèmia del Covid19 i amb el títol “Una mirada constructiva per repensar els patis”, conjuntament amb l’arquitecta paisatgista Inara Hasanova, vam participar en la primera jornada de la XVIII Escola d’Hivern del Moviment de Renovació Pedagògica de Castelló de la Plana el dissabte 17 d’octubre de 2020.

Allà vam presentar el vídeo Habitant els espais del pati que planteja els molts beneficis que aporta el contacte dels infants amb la natura i mostra el treball de moltes comunitats educatives que estan intentant fer dels seus, uns espais renaturalitzats i més habitables.

Tot un passeig per molts patis on es poden veure els infants en acció gaudint de les moltes possibilitats que els ofereixen aquests espais.

El que ara és una necessitat, esperem que esdevinguin escenaris habituals.

Versió en castellà:

Guió del video:
Ja ens ho deia Rousseau: la millor escola és l’ombra d’un arbre. Posteriorment el seu deixeble Pestalozzi i també Fröebel, el Krausisme i la Institución Libre de Enseñanza, entre d’altres, ja es van plantejar a nivell pedagògic la importància del contacte dels infants amb la natura.
La recerca en psicologia ambiental, que estudia la interrelació entre les persones i el seu entorn fa temps que també ho està demostrant.
Des d’una altra disciplina científica, la neurociència, s’està observant la relació que existeix entre l’activitat en entorns naturals i el beneficis en el desenvolupament de les connexions cerebrals dels infants.
Recents estudis mèdics també confirmen que el contacte amb la natura estimula el seu sistema immunològic i els protegeix de les malalties autoimmunes.
Antigament, els infants tenien l’oportunitat de jugar a la natura o al carrer i desenvolupar moltes habilitats psicomotrius i socials. Però en algunes dècades, l’aglomeració en grans àrees metropolitanes, la por als perills de la vida al carrer i l’aparició de les pantalles, estan actuant negativament en el seu desenvolupament personal i provocant l’aparició de síndromes i patologies com el famós TDAH.
L’escola pot contribuir a pal·liar aquestes mancances. Ja fa uns anys que estem veient que moltes, sensibles a aquesta problemàtica, estan començant a descobrir les possibilitats dels seus patis com a espais on poder oferir altres oportunitats de joc, salut i aprenentatge.
I d’una forma incipient, en ritmes diferents, anem veient com al paisatge de les grans esplanades ocupades generalment pel futbol i les corredisses, comencen a aparèixer altres elements que contribueixen a fer aquest espai més tranquil, més coeducatiu, més inclusiu, en definitiva un espai de vida on poden néixer projectes.
La segmentació del pati en zones diferents delimitades per parterres, muntanyetes, sorreres i altres elements generen itineraris que redueixen la velocitat dels moviments i l’aparició de conflictes contribuint a la creació d’un clima més tranquil.
La renaturalització d’aquest espai aporta l’ombra tan necessària en les nostres latituds. I un entorn verd que, a més de salut i benestar, genera un excel·lent context per a l’observació, l’experimentació i l’aprenentatge.
La creació d’espais on poder seure i d’àgores de diferents grandàries permet reunir còmodament infants o persones fent possibles diferents situacions quotidianes i també activitats lúdiques o festives.
Ja hem estat en patis que ofereixen un entorn natural amb moltes oportunitats per al joc i la descoberta. Per a l’observació i l’experimentació amb un joc tranquil, creatiu i de qualitat.
Un espai polivalent interessant per a les activitats lúdiques i artístiques que es poden organitzar en les diverses franges horàries incloent-hi el fora escola i el lleure.
A poc a poc, quan el pati va guanyant habitabilitat, es fa possible sortir en un entorn acollidor:
Per reunir un grup classe, fer una assemblea o presentar un projecte.
Sortir a estudiar l’orientació i els vents de la zona. Assajar o presentar una obra de teatre.
Fer experiments que al laboratori embrutarien molt.
Sortir a fer el manteniment de les plantes que s’estan apadrinant.
Llegir, dibuixar, cantar i tot un seguit de possibilitats que fan d’aquest un espai més a considerar en el projecte educatiu de l’escola.
Actualment estem vivint un present complex però aquesta pot ser una bona oportunitat per obrir les portes al pati i experimentar les seves possibilitats com a espai de vida per a la comunitat educativa.